En 1962 hi va haver a Itàlia una convocatòria d'eleccions. El Partit Radical de Marco Pannella (www.radicali.it) va participar en aquella campanya. Un grup molt petit dels seus membres, joves professionals completament dejunis de política, van afrontar un míting en una plaça deserta i indiferent. Un d'ells, va arriscar una afirmació, per aquells anys, extravagant: "Nosaltres consideram que l'escenari de la vida política no és el triangle constituït per les ciutats de Milà, Gènova, Torí i sí el que té els seus pols entre Milà, París i el Ruhr." En aquell moment, les grans disputes que es va alimentar la política italiana no van mirar més enllà de l'horitzó del "triangle industrial" italià. L'ambició d'aquells joves va poder semblar excessiva, però van passar pocs anys i es va demostrar àmpliament justificada.
Els joves liberals espanyols ens hem volgut valdre d'aquesta anècdota narrada per un històric del radicalisme italià, Angiolo Bandinelli, per a explicar que hem decidit mirar més enllà de l'horitzó i arriscar una afirmació que és probable soni extravagant: Nosaltres, igual que anys després, els nostres amics radicals, considerem que l'escenari de la vida política no és el constituït per les diverses capitals europees i sí el que uneix a Europa i als Estats Units d'Amèrica amb l'eliminació dels obstacles per al dret individual a la llibertat i la defensa de la democràcia, entesa no sols com el govern de la majoria sinó també i de manera no menys important com la limitació del poder del govern, la separació de poders i la defensa dels drets individuals que han de quedar preservats de la "tirania de la majoria".
Aquesta unió entre Europa i Estats Units volem precisament defensar-la ara que alguns aprofiten la campanya en defensa del Tractat Constitucional per a oposar la seva idea o concepte d'Europa al dels Estats Units.
Nosaltres veiem les coses d'una altra manera. D'una manera radicalment diferent. Precisament a nosaltres ens agradaria que la Constitució Europea haguera recollit no poc de l'esperit, la forma i el fons de la Constitució nord-americana.
Enfront d'una constitució a l'americana; breu, senzilla i clara, redactada per a protegir al ciutadà dels abusos del poder, els governs europeus ens han servit en una luxosa safata versallesca un indigest, pobre i confús tractat constitucional que destil·la un insuportable aroma a consens partitocràtic, solidaritat per decret, reglamentarisme asfixiant i, en definitiva, control sobre el ciutadà.
Aquests mateixos governs, que han cuinat un tractat que no entusiasma a les noves generacions d'europeus, destinen ara milions d'euros dels fons públics per a convèncer-nos de les bondats del mateix tractat, fent-lo passar per una Constitució digna de tal nom.
Nosaltres no els hi farem el joc. Aprofitarem la seva campanya presumptament europeista per a arriscar amb una proposta que segur és percebuda per ells i els seus acòlits (i per no pocs partidaris del NO sistemàticament) com una extravagància radical d'uns joves dejunis de política.
Els joves liberals espanyols hem decidit arriscar i sense por de semblar incorrectes i extravagants, sortir als carrers i als campus universitaris amb la nostra proposta d'unió transatlàntica. I ho farem ondejant les banderes de la UE i els EUA d'Amèrica. Juntes i no enfrontades. Tant de bo passen els anys i el somni radical dels "Estats Units d'Europa i d'Amèrica" lluny de sonar extravagant s'hagi consolidat de tal manera que pugui servir com el millor instrument per a consolidar un ordre internacional basat en la democràcia i la salvaguarda dels drets individuals.
Convoquem a tots els apassionats de la llibertat a sumar-se a aquesta ambiciosa iniciativa.